Trobada amb el CASAL D’INFANTS DEL RAVAL

casal_gran

La comissió de Diagnosi es reuneix amb Rosa Balaguer, directora General de El Casal d’Infants del Raval. El Casal Infantil del Raval està dirigit bàsicament a famílies precàries i nens i joves en situació de risc. Treballen bàsicament en l’Eix d’Educació: família, escola i inserció laboral. La seva finalitat és aconseguir drets dels infants i millores en les infraestructures del Barri.

Diagnosi

  • En el Raval la situació es molt precària: Un 50% té una feina, 1/3 d’aquest, però, guanya menys que el salari mínim. De l’altre 50% un 50% viu amb subsidi d’atur, un 25% té una renda mínima d’inserció, la resta es desconeix.
  • La transformació del barri durant els anys anteriors amb la reubicació de les famílies en habitatge social dintre del barri, la creació de serveis socials, escoles… va millorar molt la qualitat de vida.
  • Amb la crisi tot torna enrere i es produeix una regressió en les famílies. De totes maneres hi ha gent que va marxar del barri i ara ha tornat perquè hi té la família i perquè al barri hi ha més serveis socials.
  • Les famílies amb problemes amb l’habitatge representen un 10%.
  • El problema més greu és arribar a fi de mes, sobreviure.
  • Educació:
  • Els nens estan escolaritzats, però el sistema segrega. A l’escola bressol van tots junts, després els que tenen possibilitat se’n van a estudiar fora del barri. Es diu que la família escull, però no és una realitat, escull qui té diners i el qui té accés a la informació.
  • Les escoles no responen a una educació inclusiva i integradora.
  • Històricament hi ha hagut un programa de beques important. A la primaria s’està respectant, però en la secundària hi ha menys beques.
  • L’Ajuntament ha fet la proposta d’un Pla Estratègic d’Educació on les escoles les entitats… no hi han participat, encara que es parla d’elles.

Propostes 

  • És un barri d’acollida i convivència però falta treballar la interrelació.
  • Falta una observació clara de com es pot treballar aquest tema.
  • Es fan moltes activitats, però aquestes aportacions és fan en paral.lel, faria falta un treball mes transversal.
  • Falta intencionalitat intercultural. S’hauria de trobar aqust espai de trobada i de coneixement, no cadascú en la seva àrea, sinó que fos més articulat entre tots. Un bon exemple és XAMFRÀ, un projecte intercultural que s’articula a través de la música.
  • S’hauria de potenciar també la intergeneracionalitat.
  • Crear a partir de 2 anys una preescolarització dirigida als nens i nenes que no van a l’escola bressol, seria un temps limitat i això ajudaria a la integració després a l’ensenyament obligatori.
  • S’hauria de crear una taula d’Entitats d’estiu per poder fer una proposta d’estiu realista i coordinada. Hi ha força activitats, però no ho estan de coordinades. En el Raval hi han molts agents que hem de millorar en les nostres diagnosis per prioritzar entre tots Qui ho fa?, Com ho fa? I Qui ho pot fer millor? Tant en sentit públic com privat. Entitats (que tenen un pes de gestió, audiotories, requeriments…farragosos) i administració han de fer propostes conjuntes. A les entitats les haurien de descarregar d’aquest pes burocràtic. Que no hi hagi tantes comissions i si més solucions. A Tot Raval fa anys és va fer una diagnosi quan és va plantejar un Pla Integral d’Infáncia, però va quedar en res. S’ha de fer d’una vegada una diagnosi i una proposta articulada de tots els problemes.

Referències: pàgina web del Casal d’Infants del Raval, pàgina web de Xamfrà

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*