Ciutat Vella és un districte amb molta gent gran amb greus problemes de soledat, econòmics i de barreres arquitectòniques.
Econòmicament, la majoria de la gent gran que viu al barri (la Barceloneta) és de classe mitjana-baixa que viu de les seves pensions, que són, també, molt baixes. Molta gent gran viu en condicions precàries.
Algunes zones, com el barri de la Barceloneta, han sofert un canvi important a causa del turisme. La gent gran és un dels col·lectius que més està patint les conseqüències, se l’està expulsant amb les pujades de preu del lloguer. Hi ha mobbing i, degut a les pujades dels lloguers, no poden canviar d’habitatge dins del mateix barri. Hi ha hagut desnonaments contrarestats amb el suport de la xarxa veïnal, però aquesta no és suficient i moltes persones es veuen expulsades. La sortida que hi ha és marxar del barri i aleshores perden els seus vincles. La gent gran, però, vol quedar-se al barri on té amistats i lligams socials.
La gent gran demana pisos tutelats, n’hi ha alguns, però no són suficients. Per exemple, a la Barceloneta, només hi ha 30 pisos destinats a gent amb discapacitats i que no tinguin ascensor. Hem de tenir en compte que la majoria de cases a la Barceloneta no en tenen d’ascensor i que molta gent viu amb greus problemes per entrar i sortir o pràcticament empresonada a casa seva.
Pel que fa a la salut de la gent gran, a la Barceloneta està bastant coberta a nivell de TDF (treball de família), però no pel que fa a Centre de Dia.
En l’àmbit institucional i polític no s’aprofita el potencial humà, social i de coneixement de la gent gran usuària d’equipaments cívics.
Propostes
Cal enfortir la xarxa social per minvar el problema de la soledat, s’està fent a través del Pla Comunitari, però no es suficient, sobretot quan es tracta de gent que no té teixit familiar. Són persones molt vulnerables, calen més recursos en pisos tutelats i places al Centre de Dia.
