Reunió Eix Comercial del Raval

EixComercialDelRaval

Data reunió: 9 de març de 2015

Assistents:

Jordina Sangrà (A.C Rambla Raval, A.C Raval Verd), Jordi Folch (A.C Raval 7), Astrid Comerma (vicepresidenta c/ Unió), Neu Sobrevals (tècnia de l’eix comercial del Raval), Josep Mª Nebot i Oliveres (president Eix Comercial del Raval)

Mariona Roca (Ciutat Vella en Comú), Breixo Harguindey (Ciutat Vella en Comú), Gala Pin (candidata de Barcelona en Comú)

Punts de l’ordre del dia:

1. Presentació i introducció

Josep Mª Nebot narra la trajectòria i els orígens de l’Eix Comercial del Raval, així com els motius pels quals arriba a la presidència. Resalta la reelevància d’haver creat al primera Taula de seguretat i prevenció del Raval, en la que es compta amb la presència d’interventors de la Guardia Urbana. L’eix comercial abarca des del carrer Nou de la Rambla fins al carrer Tallers, i allotja diferents entitats comercials. Abans, en el temps, exisitien al Raval més associacions de comerciants.

Seguidament, Gala Pin explica el funcionament de Barcelona en Comú, i que la formació es troba en procés d’elaboració del seu programa.

2. Punts a tractar proposats per l’Eix Comercial del Raval

2.1 Horaris comercials i festius:

S’exposa la necessitat de poder obrir els festius, després de molts anys de sacrigici, ara es comencen a veure els fruits. Altres eixos comercials (Barna Center, Rambla, Eix Raval, Les Arenes, Creu Coberta) també han vist els beneficis d’obrir els festius. El comerç del Raval es troba també en una zona turística que requereix poder obrir en festius. El 50% dels comerços són de nouvinguts que obren tots els dies de l’any. Amb la polèmica entre la llei catalana i estatal el resultat és que només obren els diumenges aquells comerços que poden pagar grans bouffets d’advocats que batallin el cas

L’obertura dels locals comercials en festius implica i es relaciona diferents aspectes: l’ubicació del comerç en qüestió, el tipus de comerç, la legislació vigent, el territori en què es troba. Tots aquests aspectes s’han de tenir presents.

Des de Bcomú s’explica que no s’ha pres una determinació sobre els horaris comercials en festius, i que es considera necessari preservar i protegir el petit comerç, tot tenint present els diferents factos que han exposat els propis comerciants del Raval.

2.2 Seguretat

Aquest tema es centra en l’activitat de «llauners» al Raval, davant del que es parlen de dues solucions necessàries: per una banda, la necessitat de generar llocs de feina per a que les persones que s’hi dediquen tinguin una alternativa laboral; i per l’altra, abordar el fet de que els comerciants són actualment «responsables» de les persones que beuen alcohol al carrer al davant dels seus establiments.

2.3. Policia administrativa

Aquesta mesura respon a la necessitat d’una polícia de proximitat, amb coneixement del territori.

S’expressen algunes queixes de l’actitud d’alguns guardias urbanos, però sobre tot del problema que suposa que la guardia urbana actui només amb una trucada d’un veí quan alerta queixes per sorolls, o un altre tipus de problemes, i els comerciants per poder aconseguir la intervenció de la guardia urbana en una situació de conflictivitat o competència han de posar una denúncia. Això també comporta el fet de que la denúncia es planteja com la forma de resoldre el conflicte. S’expliquen diversos casos que il·lustren aquest problema.

2.4 Concentració de macro centres assistencials de districte i ciutat al Raval

S’apunta la necessitat d’esponjament d’aquests centres a diferents barris. S’exposen casos com el del c/Arc de Sant Agustí, del qual es lloa la tasca que desenvolupa, però resulta ineficaç la gestió que es fa de les concentracions d’assistents que es produeixen a l’espai públic, provocant així un perjudici pels comerços del voltant.

3. Tancament

Abans de donar per finalitzada la reunió, Bcomú es compromet a compartir el resum de la reunió i continuar tractant per mail els temes que no s’han pogut parlar. I convida a participar en el procés d’elaboració del programa, del qual es faran arribar les dades quan comenci el procés

Després de aproximadament dues hores de reunió queden pendents de tractar els següents temes en profunditat:

– comerços històrics i emblemàtics, comerços monotemàtics…

– grans superfícies comercials

– taxa turística

– relació dels eixos comercials i les associacions de comerços

– música en viu als bars

Per aquest tema queda el compromís de reunir-se Bcomú amb Jordina Sangrà

– saturació de contenidors d’escombraries al Raval

– Gran Teatre del Liceu

– Teatre Arnau

Comparteix

Trobada amb l’Associació de Veïns del barri Gòtic

gotic foto bloc bn senyora web

La Comissió de Diagnosi de Guanyem Ciutat Vella es va trobar amb l’Associació de Veïns del barri Gòtic.

Gentrificació

  • A Ciutat Vella la massificació d’espai públic, la proliferació d’allotjaments turístics (regulars i irregulars) i l’augment dels preus, són les principals causes d’un procés de despoblament que sembla imparable.
  • Hi ha un centre de dia per gent gran, però no té bones condicions i és de gestió privada. Un altre al Pati llimona. No és suficient.
  • Hi ha gent gran sola i amb problemes de mobilitat.
  • No hi ha pisos tutelats.
  • Hi ha voluntaris que treuen a la gent gran i donen menjar als sense sostre.
  • La gent gran hauria de tenir mes visibilitat i que hi hagués portes on poder trucar.

Sanitat

  • A l’ hospital del Mar s’està fent obres de millora però la dotació és la mateixa.
  • Ciutat Vella perd població i això és l’excusa perd retallar personal sanitari. La gent que es jubila ja no se substitueix.
  • Traslladen la narcosala del Baluard a Peracamps i els serveis de Peracamps a un espai de 1800 m. on hi haurà el CAP i Salut mental i altres unitats com medicina tropical, son unitats que donen servei a un terç de població de la ciutat.
  • Els problemes de Salut mental segons l’informe de Salut del 2013 han anat a més.
  • Hi ha exclusió sanitària. En els casos de reagrupament familiar, quan porten els pares, aquests han de venir amb una assegurança privada i quan perden la feina, ja no la poden pagar.
  • Moltes romaneses embarassades.
  • Els joves que vénen d’Erasmus també venen amb assegurança privada.
  • Hi ha hospitals que cobren les urgències.
  • El sistema sanitari ha canviat d’universal a assistencial. La protecció a la població minva.

Turisme

  • El turisme és concentra sobretot a Ciutat Vella, això comporta problemes de gentrificació amb pèrdua de teixit social, problemes de convivència.
  • Ocupació de l’espai públic per les terrasses.
  • Encariment del nivell de vida.
  • Proliferació de pisos turístics.
  • Precarietat laboral. 

Espai

  • No hi ha espais verds i quan ni hi ha no és pot trepitjar.
  • A les places no hi ha bancs

PROPOSTES

  • Concebre l’espai públic com a àmbit de convivència i construcció de la ciutadania.
  • Obrir les places, jugar no paga impostos, per això potser no interessa.
  • Equipaments per a gent jove com pistes de Basket, etc.
  • S’ha de recuperar l’espai per fer veïnatge, fer plaça.
  • Més equipaments per a gent gran.
  • Els veïns s’han d’autodefensar per poder recuperar el gòtic.
  • Hi hauria d’haver un canvi radical en les polítiques que s’apliquen al barri.

Pel que fa al turisme:

  • Preservar les condicions de vida dels residents.
  • Preservació del petit comerç tradicional i de proximitat.
  • Revisió de l’ordenança municipal sobre terrasses i vetlladors.
  • Aturar la proliferació d’apartaments turístics i habitatges d’ús turístic
  • Participació ciutadana efectiva en la definició de projectes urbanístics, avui fortament condicionats per l’aposta turística i l’especulació.

Referència: Pàgina web de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic

Trobada amb l’Associació de Veïns del Casc Antic

logo

La Comissió de Diagnosi de Guanyem Ciutat Vella es va trobar amb l’Associació de Veïns del Casc Antic.

Diagnosi

  • És innegable que ens trobem davant la mercantilització de la ciutat. El barri només es planteja com un negoci.
  • Ve diner negre que es blanqueja amb la restauració i pisos turístics. Hi ha molts europeus que han comprat pisos, això ha encarit molt el cost de la vida. Ha millorat el barri, però qui ha pagat el preu és el veí que ha hagut de marxar. Podem dir, doncs, que s’està expulsant els veïns per culpa del turisme.
  • Hi ha grans diferències socials al barri.
  • També ens trobem amb la hipertròfia de la indústria de l’oci.
  • Aixecament de la moratòria d’hotels.
  • Davant del CAP no s’ha fet cap estudi de l’impacte.
  • Hotel del Rec Comtal: En la seva primera fase era habitatge social. Segons el projecte tindrà 8 pisos, el doble que els edificis del voltant, i molt enganxat a cases de veïns. Allí hi ha la Segona Muralla, per tant, es perdrà Patrimoni històric, el servei arqueològic, però, està pendent.
  • Parc de la Ciutadella: Moltes de les col·leccions del patrimoni científic són col·leccions donades per la ciutadania; s’està degradant per falta de cura. L’administració diu que ho vol portar al Fòrum. En el Museu de Zoologia hi volen fer un espai de contacontes. De moment s’ha parat però es volia fer una passarel·la que costaria uns 6 milions d’euros.
  • Hotel del Palau: Olivia Hotels diu que se’ls ha enganyat i exigeixen una indemnització. Ara el cas està en el Tribunal Suprem.
  • El Born: No és un equipament pel barri, s’han apropiat de l‘espai. Hi ha un acord entre l’Ajuntament i l’Espai cultural perquè no hi hagi activitats populars. S’han tret places d’aparcament amb la urbanització de l’entorn.
  • Immigració: No hi ha grans problemes de convivència. Cada col·lectiu viu en la seva bombolla, sols es trenca gràcies a l’escola pública i en les activitats col·lectives.
  • Entitats: Gestió comunitària és la Federació d’Associacions del barri. Tenen un pressupost de 140.000 euros per dos anys. Segons ells, l’espai no s’hauria de monopolitzar, segons l’Associació de Veïns depèn de les necessitats (p. ex. Un esplai). S’hauria de fer un diagnòstic i veure quines són les necessitats i quins tipus d’activitats s’ubiquen en el Casal del Pou de la Figuera. Haurien de ser activitats gratuïtes.
  • Gent gran: Hi ha molta gent gran, i les dones són les que més pateixen el mobbing L’Associació de Veïns té un advocat i un assessor per aquests casos. Hi ha gent gran desatesa. S’ha fet una gestió de tipus caritatiu i s’ha fragmentat molt l’acció social. Enlloc de l’Hotel del Rec s’hauria de fer un Casal d’avis. Falten Residències, hi ha un espai per a equipaments al C/ Mestres Cases i Carbonell s’en podria fer una, però l’Ajuntament diu que és petit per fer-hi una residència, apart de negar-s’hi per manca de diners.
  • Sanitat: El Cap està saturat i a més ha patit retallades de personal.
  • Educació: A la pública hi ha molta emigració i gent de molts nivells diferents. El professorat hi deixa la pell. És un punt de cohesió social. S’hauria de fer campanya perquè la gent es matriculés a l’escola pública. Només hi ha dues escoles bressol.
  • Pobresa: Hi ha pobresa al barri. El Centre Solidari en coordinació amb els serveis socials dóna cada setmana un cistell de menjar a unes 32 famílies. No hi ha polítiques d’habitatge.
  • Convivència amb el turisme: Hi ha corrupció policial. Passivitat amb els locals. No hi ha manera de suavitzar el soroll. Ocupació de l’espai públic per les terrasses. 

Propostes

  • Decreixement de l’activitat econòmica dedicada al turisme.
  • El diner que es treu del turisme hauria de fer servir per crear un altre tipus d’activitat.
  • Es podria crear una Escola d’Oficis per promoure altres activitats.
  • Revocació del Pla d’usos i el pla de les terrasses.
  • Prohibició dels apartaments turístics, això ajudaria a evitar el mobbing
  • Parar la construcció de nous hotels.
  • Rehabilitació i pisos accessibles per a gent jove
  • Pisos tutelats per a gent gran.
  • Protecció del comerç de barri.
  • Les Associacions de Ve¨íns han de ser un contrapoder davant de l’Ajuntament. Actualment, l’Ajuntament el que fa és desmotivar la participació ciutadana.

Referència, pàgina web de l’Associació de Veïns del Casc Antic

Comparteix

Ganamos preguntando: Ciutat Vella (castellano)

La plataforma ciudadana Guanyem Barcelona, aspirante a ganar las próximas elecciones municipales este mayo de 2015, solo tomará sentido cuando los ciudadanos, aquellos que forman parte de los barrios, aquellos que dan carácter y singularidad a Barcelona, puedan exponer, debatir y decidir sobre su día a día y, por supuesto, participar del futuro de su ciudad. Uno de los ejes medulares de Guanyem es su articulación por ejes temáticos, pero también su ramificación a través de los grupos de barrios. Con este objetivo Guanyem Ciutat Vella celebró el pasado sábado 24 de enero, en la Plaza Vázquez Montalbán, el acto de presentación de la plataforma ciudadana y para la ciudadanía Guanyem Barcelona. “Quien tiene el poder nos ha declarado la guerra, por eso hoy vamos a unas elecciones, para echarlos, para ganar Barcelona y para hacer política entre todos y todas”, señaló la portavoz de Guanyem Barcelona Ada Colau.

unnamed (2)

Después de un aperitivo musical con Los Bakinband y ante unas 200 personas, empezó el turno de presentaciones. La sesión abrió con Gala Pin, representante de Guanyem Barcelona; centró su discurso en aquellos sectores de la sociedad más frágiles que han quedado recogidos a través de la Comisión de Diagnóstico de Ciutat Vella, entre ellos, los niños y niñas que tienen que sufrir los recortes en educación, los ancianos con los recortes de las pensiones y la falta de asistencia y acompañamiento vital o la persecución permanente que acecha a los inmigrantes. La “Barcelona del Turismo” ha borrado toda huella de la Barcelona libertaria a la cual Pin apeló, no solo por el hecho de estar en la plaza a la que Vázquez Montalbán da nombre, sino también con relación a la campaña que se está haciendo para encontrar una sede del Ateneu Enciclopèdic Popular. Finalmente, Pin declaró que en el barrio del Raval todos los ciudadanos son presuntos criminales a manos de la policía, realidad compartida que se ha dado a conocer gracias al documental Ciutat Morta; este abuso de poder también quedó ejemplificado con el caso de la muerte de Juan Andrés Benítez después de ser reducido por los Mossos d’Esquadra.

unnamed (12)

En el acto de presentación de Guanyem Barcelona también se pudo escuchar el testimonio de un amigo de Benítez, Gerardo Ariza, antiguo ciudadano del barrio. También se contó con la intervención de la abogada Silvia García, conocida por ser una de las defensoras de la reapertura del caso 4F y amiga de la fallecida Patricia Heras.

unnamed (8)

Frente a los recortes en educación (privatización de las guarderías, aumento de las taxas, aumento de las ratios por clase, desaparición de las becas comedores…) y la LEC, ley catalana de educación que apuesta por los conciertos educativos y la externalización de los servicios, Rosa Cañadell (profesora y portavoz del sindicato d’Ensenyament -USTEC-STEs), recordó que están intentando llevar adelante una ILP que suprima los conciertos (“una anomalía que sólo se da en España y Bélgica”) y que garantize la educación gratuíta a todo el mundo.

unnamed

Mar Pulido, de la asociación El Espacio del Inmigrante, habló de que, aparte del Raval de Botero, las Ramblas, la Filmoteca o el MACBA, ella y muchos de los inmigrantes con lo que se encuentran es con el Raval del apartheid sanitario, el de las redadas y el del racismo, y que lo que se tiene que hacer es establecer lazos desde abajo.

unnamed (10)

Dos representantes del colectivo “Prostitutas Indignadas” puso sobre la mesa lo difícil que es ser un ciudadano de derecho cuando su oficio se criminaliza, se castiga y se vulnera cada día: “Cuando trabajas con la cabeza eres un intelectual, cuando lo haces con tu cuerpo eres un obrero, cuando trabajas en el sexo eres un criminal”. El colectivo ha visto como, progresivamente, se las iba marginalizando más y poniendo a todas las formas de prostitución en el mismo saco, el saco de la trata; ellas, con su mirada disimulada permanentemente puesta en las calles del barrio, han sido testimonio de primera mano del proceso de reestructuración gentrificadora del barrio.

unnamed (7)

Cerró el turno de intervenciones la portavoz de Guanyem Barcelona Ada Colau sin caer en la inocencia de presentarse como la solución a todo. Colau recordó que hace tiempo que muchos vienen denunciando desde abajo las políticas que favorecen los lobbies hoteleros, inmobiliarios y especuladores. También apeló a la memoria del barrio, el Raval, caracterizado por sus raíces populares, su naturaleza diversa y rebelde, como lo fue el noi del Sucre (muerto entre la calle Cadena y Sant Rafael), como lo son algunos protagonistas del barrio como el Lokal o la editorial Virus. Colau insistió en la necesidad de combatir la violencia, desde la inmobiliaria, pasando por la del turismo de masas, hasta la policial, una policía que, como se ha demostrado en estos últimos años, está fuera de control democrático. Ada Colau cerró con un homenaje a Itziar González, exregidora de Ciutat Vella que fue amenazada de muerte y que tuvo que dimitir porque quería solucionar los problemas reales del distrito, no camuflarlos como hace la mayoría. No faltó tiempo para recordar que acababa de volver de Grecia, donde, según Colau, la impresión fue que la gente está despertando más allá de la miseria física y moral a la que ha quedado su país, una miseria que es a la que los políticos nos quieren llevar, aumentando la concentración de la riqueza a partir de empobrecer a la mayoría.

Pero el protagonismo, como es costumbre en las sesiones de Guanyem Preguntant, fue de la gente. Para cerrar, los vecinos y las vecinas del Raval manifestaron sus incertidumbres, problemas, inquietudes y esperanzas.

unnamed (5)

Un día después pasa lo inevitable: la colisión de izquierdas Siriza gana las elecciones en Grecia.

 

Comparteix

Guanyem Preguntant: Ciutat Vella (català)

La plataforma ciutadana Guanyem Barcelona, que vol guanyar les properes eleccions municipals, les d’aquest maig de 2015, només tindrà sentit quan els ciutadans i ciutadanes, aquells que formen part dels barris, aquells que donen caràcter i singularitat a Barcelona, puguin exposar, debatre i decidir sobre el seu dia a dia i, per descomptat, participar del futur de la seva ciutat. Un dels eixos vertebradors de Guanyem és la seva articulació per eixos temàtics, així com la seva organització a través dels grups dels barris. Amb aquest objectiu, Guanyem Ciutat Vella va celebrar el passat dissabte 24 de gener, a la Plaça Vázquez Montalbán, l’acte de presentació de la plataforma ciutadana i per a la ciutadania: Guanyem Barcelona. “Qui té el poder ens ha declarat la guerra, per això avui anem a unes eleccions, per fer-los fora, per guanyar Barcelona i per fer la política entre tots i totes”, va assenyalar la portaveu de Guanyem Barcelona, Ada Colau.

unnamed (2)

Després d’un aperitiu musical amb Los Bakinband i davant d’unes 200 persones, va ser el torn de les presentacions. La sessió la va obrir Gala Pin, representant de Guanyem Barcelona i membre de l’assemblea Guanyem de Ciutat Vella. El seu discurs va estar centrat en aquells sectors de la societat més fràgils i vulnerables, aquells amb qui l’assemblea de Ciutat Vella ha estat parlant per fer una diagnosi del barri. Entre ells, els nens i nenes que han patit les retallades en educació; els grans que han vist retallades les seves pensions i que pateixen la falta d’assistència i acompanyament; o les persones immigrants i els veïns del barri, sotmesos a persecucions constants. La “Barcelona del Turisme” ha esborrat tota petjada de la Barcelona llibertària a la qual Pin va apel·lar, no només pel fet d’estar a la plaça que Vázquez Montalbán dóna nom, sinó també en relació a la campanya que s’està fent per recuperar una seu per l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Finalment, Pin va declarar que en el barri del Raval tots els veïns i veïnes són presumptes criminals a mans de la policia, realitat compartida que s’ha donat a conèixer gràcies al documental Ciutat Morta. Abús de poder que també fou exemplificat amb el cas de la mort de Juan Andrés Benítez, després de ser reduït pels Mossos d’Esquadra.

unnamed (12)

En l’acte de presentació de Guanyem Barcelona també es va poder sentir el testimoni d’un amic de Benítez, Gerardo Arisa, antic veí del barri. I es va comptar amb la intervenció de l’advocada Silvia García, coneguda per ser una de les defensores de la reobertura del cas 4F i amiga de Patricia Heras.

unnamed (8)

Davant de les retallades en educació (privatització de les escoles, augment de les taxes, augment de les ratios per classe, desaparició de las beques-menjador, etc.) i la LEC, Llei d’Educació de Catalunya, que dóna suport als concerts educatius i a la externalització dels serveis, Rosa Cañadell (professora i portaveu del sindicat d’Ensenyament -USTEC-STEs), va recordar que s’està intentant portar a terme una ILP que suprimeixi els concerts (“una anomalia que només es dóna a España i a Bélgica”) i que garanteixi l’educació gratuïta per a tothom.

unnamed

La jove Mar Pulido, de l’associació L’Espai de l’Immigrant, va exposar que, a part del Raval del Botero, el de les Ramblas, el de la Filmoteca o el del MACBA, ella i molts altres immigrants amb el que es troben és amb el Raval de l’apartheid sanitari, el de les “redades” i el del racisme. Una de les seves propostes fou que s’havien d’establir llaços des de sota.

unnamed (10)

Dos representants del col·lectiu “Prostitutes Indignades” va posar sobre la taula les dificultats que comporta ser una ciutadana de dret quan el teu ofici es criminalitza, es castiga i es vulnera cada dia: “Cuando trabajas con la cabeza eres un intelectual, cuando lo haces con tu cuerpo eres un obrero, cuando trabajas en el sexo eres un criminal”. El col·lectiu ha vist com, progressivament, se les ha anat marginant cada vegada més; i denuncien que s’han posat en el mateix sac totes les formes de prostitució: en el sac de la “trata”, el tràfic. Elles, amb la seva mirada dissimulada sempre posada als carrers del barri, han sigut testimonis de primera mà del procés de gentrificació del barri.

unnamed (7)

Va tancar el torn d’intervencions, la màxima representant de Guanyem i alcaldable, Ada Colau, sense caure en la innocència de presentar-se com la solució a tots els problemes del barri i de la ciutat. Colau va recordar que fa temps que moltes persones venen denunciant des de sota les polítiques que afavoreixen els lobbies hotelers, immobiliaris i especuladors. També va apel·lar a la memòria del barri, el Raval, caracteritzat per les seves arrels populars i la seva naturalesa diversa i rebel. Com ho va ser el noi del Sucre (mort entre el carrer Cadena i Sant Rafael), com ho són alguns protagonistes actuals del barri com ara el Lokal o la editorial Virus. Colau va insistir en la necessitat de combatre la violència, des de la immobiliària, passant per la del turisme de masses, fins a la policial, una policia que, com s’ha demostrat aquests últims anys, està fora de control democràtic. Ada Colau va tancar el seu discurs amb un homenatge a la Itziar González, exregidora de Ciutat Vella que fou amenaçada de mort i que va haver de dimitir perquè volia solucionar els problemes reals del districte, no camuflar-los com fa la majoria. Colau ens va recordar també que acabava de tornar de Grècia, on, segons ella, la impressió fou que la gent estava despertant més enllà de la misèria física i moral en la que ha quedat el país; una misèria que és la que els polítics ens volen portar, augmentant la concentració de la riquesa d’uns quants a base d’empobrir a la majoria.

Però el protagonisme, com es costum en les sessions de Guanyem Preguntant, va ser de la gent. Per tancar l’acte, els veïns i les veïnes del Raval van manifestar les seves preocupacions, problemes, inquietuds i esperances.

unnamed (5)

Un dia després passa allò inevitable: la coalició d’esquerres Siriza guanya les eleccions a Grècia.

Comparteix

Trobada amb El Taller de Músics

1455395_300

La Comissió de Diagnosi s’ha trobat amb representants del Taller de Músics. El Taller de Músics és una escola de música, management i producció musical; és, alhora, un segeix discogràfic i un club (JazzSí). Aquesta entitat té un llarg recorregut dins l’àmbit cultural i d’assentament al barri del Raval. Ha crescut i ha viscut dins el barri i s’ha implicat amb les seves problemàtiques.

DIAGNOSI

  1. Educació
  • Sobre la situació del barri i les seves problemàtiques els preocupa l’educació dels infants i els joves en els centres escolars pels pocs mitjans destinats a tractar el fracàs escolar i l’absentisme. També per les dificultats per portar a terme a les escoles un projecte educatiu en la diversitat que no expulsi al “diferent”.
  • L’administració sembla que hagi traslladat la resolució d’aquesta problemàtica a organitzacions i entitats benèfiques, algunes amb objectius segregacionistes (separació per sexe, missatges masclistes, etc.). Cal dir que molts temes s’han resolt per la participació veïnal. El barri fa anys patia una explotació del nens per les màfies de la droga i això es va resoldre per la iniciativa i intervenció dels veïns.
  1. Habitatge
  • Expliquen la situació de l’habitatge fa més de 30 anys, quan en el barri van arribar les immobiliàries a comprar edificis sencers als propietaris al marge dels llogaters. L’administració va participar i mediar per negociar amb aquestes empreses i els propietaris un millor preu de compra pels llogaters. Això va beneficiar a tots i dona prova d’una fórmula de intervenció a zones d’habitatges antics.

 

  1. Immigració
  • Hi ha el perill de formar-se guetos donada la situació actual de fragilitat de la convivència dels col·lectius immigrants. En especial aquells que tenen més dificultats per l’estigmatització social que pateixen. La Fundació Tot Raval fa una bona tasca en aquest sentit.
  • No aplaudeixen el model clientelar dels polítics i la política de subvencions duta a terme per les administracions cap a les assocacions i organitzacions que tracten aquests o altres temes.
  1. Cultura
  • El seu punt de vista és molt proper als plantejaments de l’economia cooperativa de la cultura, ja que la seva entitat és una cooperativa. Reclamen donar el valor a la producció d’aquest sector cultural que en molts casos (majoritàriament) està precaritzat. Proposa noms de varis promotors a Ciutat Vella que estarien interessats en col·laborar i donar idees per una nova política cultural.

PROPOSTES

  • Dotar de majors recursos a les escoles per tractar el fracàs escolar i l’absentisme.
  • Com a aportació de la música a l’educació, el projecte innovador de Pablo González a Nou Barris (Associació Músicos por la Paz y la Integración) és un model a copiar.
  • Participació dels col·lectius d’immigrants amb la resta de ciutadans als diferents Consells.
  • Revisar i vigilar els criteris d’adjudicació de subvencions.

Referències: pàgina web del Taller de Músics, pàgina web de Músicos por la Paz y la Integración.

Comparteix

Trobada amb la Fundació Tot Raval

image

La Comissió de Diagnosi va trobar-se amb representants de la Fundació Tot Raval. La Fundació Tot Raval és una fundació privada, però molt vinculada a l’Ajuntament. És una plataforma de 60 associacions, institucions, persones i empreses vinculades al Raval que es crea el 2002 amb un objectiu comú: la millora de la qualitat de vida en el barri. Es desenvolupa un treball comunitari, partint d’una visió integral del barri, que incideix en els àmbits social, cultural i econòmic i comercial.

DIAGNOSI: 

  1. Emigració
  • Hi ha cert racisme institucional. S’ ha de tenir una resposta per part de les forces de seguretat, s’ha de treballar des de dins dels mateixos cossos policials.
  • Hi ha moltes identificacions i, per part ,dels joves hi ha una ràbia continguda, hi ha poques expectatives.
  • Moltes Associacions d’immigrants estan vinculades al PSC i Convergència, bàsicament per interessos.
  • A priori no hi ha problemes de convivència. Si hi ha problemes és, més aviat, per la desigualtat social.
  • Hi ha zones conflictives com la plaça Folch i Torres on hi ha tràfic, violència i joves. Ara hi ha una taula de mediació entre veïns, avis i joves.
  • S’haurien de fer iniciatives d’economia social enlloc d’hotels.
  1. Prostitució
  • Al carrer Robadors hi ha les prostitutes que volen poder exercir i demanen seguretat, higiene i sanitat, com les Prostitutes Indignades i les que provenen de “tracta”.
  • Hi ha associacions en el barri que ofereixen cursos perquè puguin tenir altres oportunitats.
  1. Gentrificació
  • Hi ha zones concretes on viuen les persones amb menys recursos.
  • Gent molt rotativa.
  • Si ve gent de fora del barri, quan tenen fills se’n van.
  1. Salut
  • Hi ha el projecte de Salut Comunitària on es troben Serveis Socials, ICS, CAPS i entitats socials. Está funcionant molt bé.
  • Hi ha una subcomissió de Salut mental que està treballant amb els mossos i joves en el tema de les actuacions dels mossos, però és va molt a poc a poc.
  1. Educació
  • El pla educatiu de Ciutat Vella ha proposat un pla d’educació per tot el districte sense comptar amb els professionals.
  • Hi ha molts recursos, però no són efectius perquè no van a l’arrel del problema, ja que no dinamitzen el que hi hagui oportunitats al barri.
  1. Economia i turisme
  • S’hauria de començar a parlar amb els agents per veure quin model productiu es vol pel barri.
  • El turisme pràcticament no genera recursos en el barri.
  • “Impulsem” fan tallers i formacions per a gent en exclusió social. També signen convenis amb empreses del barri i voltants on adrecen gent, però no és suficient, s’ha de generar més activitat econòmica.
  • En els petits hotels del barri hi ha molta precarietat i condicions laborals deplorables per a persones que venen a través de xarxes familiars.
  • El comerç del barri s’està perdent, valdria la pena invertir per aquest cantó. Hi hauria d’haver-hi suport públic, sinó no poden existir.
  1. Territori
  • Les entitats del barri s’haurien de coordinar millor. No hi ha un espai de trobada.
  • El Raval no té Pla Comunitari, té una “Intervenció Comunitària Intercultural” que és finançada per “La Caixa” amb la seva metodologia.

Referències: pàgina web de la Fundació Tot Raval, pàgina web de Prostitutas Indignadas, pàgina web de Impulsem

 

Comparteix

El Espacio del Inmigrante

3espacio4

La Comissió de Diagnosi es va trobar amb representants del col·lectiu El Espacio del Inmigrante. El Espacio del Inmigrante és un Col·lectiu Veïnal sorgit fa dos anys després del Decret que va excloure als emigrants de la Sanitat pública. Es van reunir un metge, un sociòleg i tres o quatre veïns. La seva finalitat és doble: per una banda denuncien la situació i, per l’altra, donen atenció mèdica i assessoria soci-sanitària. També compten amb un advocat per donar assessoria legal. Dirigit a la gent exclosa que no arriba ni als serveis socials i que no parlen castellà, també donen classes. El seu lema és: Atenem, acompanyem i “empoderem”.

 Diagnosi

  • El concepte d’immigració és ambigu i difícil de definir.
  • Es van adonar de que molts emigrants s’han tornat a tancar a casa, que no estan a l’espai públic per por a les actuacions policials (redadades).
  • L’immigrant, com la persona nascuda aquí, necessita habitatge, salut i treball.
  • El col·lectiu reivindica l’immigrant com a subjecte polític.
  • Barcelona és multicultural, ha de poder respectar i entendre la diversitat, en el Raval hi ha un 60% d’immigració que aporta valor a la ciutat. Però a efectes pràctics, l’immigrant és invisible.
  • Consideren que hi ha racisme institucional. Encara que diuen que les lleis són iguals per tothom, en realitat s’apliquen de manera diferent. Com a conseqüència: Si hi ha racisme institucional, hi ha racisme social.
  • El col·lectiu creu que la situació empitjorarà. Quan una llei com la de la targeta sanitària s’aplica a un col·lectiu, després s’apliquen a altres si no hi ha una resposta negativa.
  • Persones que tenien papers, quan perden la feina es queden sense papers i tota la família es queda sense sanitat, ja que la residencia està lligada al treball.
  • A nivell laboral pràcticament no hi ha contractes socials, només contractes temporals.
  • Alguns immigrants accedeixen al CatSalut, però els hi falta informació i hi ha molta burocràcia que dificulta el procés.
  • Tampoc hi ha la voluntat política pel dret al vot dels immigrants.
  • Malgrat tot, segueixen pagant impostos.
  • Consideren que en el moment actual es començarà a veure qui està per la immigració, qui està pels drets humans i qui no.
  • Es manifesten contraris a tota perspectiva paternalista respecte l’immigrant.

Propostes

  • Cal dignificar la política, els propis polítics.
  • Guanyem ha de fer un pas més, donar un espai a l’immigrant i afavorir la discriminació positiva.
  • Tots junts, però diferents. Veure la diferencia sense negar-la, ja que enriqueix la societat.
  • S’ha de parlar del racisme existent. El primer de tot és trencar amb el racisme, desnaturalitzar-lo.
  • L’immigrant és un ciutadà mes. És necessari la igualtat per poder exercir els drets ciutadans. S’ha de deixar d’interpretar a l’immigrant i que parli i prengui decisions ell.

Referència: Pàgina web de El Espacio del Inmigrante

Comparteix