La Comissió de Diagnosi es va trobar amb Oriol Illa de la Fundació Ferrer i Guàrdia. La Fundació Ferrer i Guàrdia va ser creada fa 27 anys per l’educació no formal, fora de l‘àmbit de l’escola. Es tracta d’una institució dedicada a l’educació en el lleure. És un moviment laic i progressista que defensa l’associacionisme educatiu des del voluntariat.

Diagnosi

• Una cosa és el discurs polític i una altra és la pràctica.
• En el barri (Gòtic), un barri molt dens, hi ha mancança d’equipaments. La major part del barri és teixit comercial pensat pel turisme.
• El turisme crea un gran impacte ambiental i l’Ajuntament no hi ha fet res.
• És difícil viure en el barri, hi ha gent gran que l’únic que fan és resignar-se, sense participar. Hi ha la costum d’anar aguantant, però s’hauria de guanyar el debat de les idees i portar a la pràctica el posar resistència als fets consumats (aquest “no fer res”) de la governança.

Joves

• S’enfronten a una situació de precarietat permanent. Viuen al dia
• Hi ha un jovent molt combatent i amb un grau de compromís gran, és el que està a les entitats del barri. Veure el cas de El Forat de la Vergonya.
• L’educació en el lleure és el que està estructurat fora de l’escola i la família.
• No es pot gestionar el lleure com a “només lleure”. Per exemple: hi ha una diferència entre un Esplai o un Xiqui-Park.
• La diferència entre les famílies que poden accedir a activitats extra escolars amb un componen educatiu és cultural i econòmica.
• L’Ajuntament ja fa coses, però hauria d’aconseguir que impactés sobre aquestes famílies.

Tercer sector

• Hi han molts equipaments que els liciten empreses com CLECE que estan fent intromissió en el sector. Són empreses que busquen el lucre a costa d’aquests serveis, volen tenir un marge alt de guanys. Entren per la baixada de l’oferta i això provoca la baixada de sous dels treballadors.

Propostes

• Gestió pensada per i des de la comunitat. Tota intervenció ha de ser decidida pels veïns, no solament amb al·legacions, ha de ser consensuada.
• L’equip de govern no hauria de poder decidir en funció del seu interès, és un barri molt específic.
• Als anys 90 es van fer força equipaments juvenils (encara que a Ciutat Vella n’hi ha pocs), però el que es demana és poder-los autogestionar.
• L’atenció a les persones les han de fer les persones. Aquests equipaments i serveis els haurien de gestionar empreses sense afany de lucre.
• En el barri no és pot construir més, s’ha de gestionar diferent. Si no hi ha espais per equipaments que no n’hi hagi per hotels.
• A Ciutat Vella s’ha de vetllar per l’activitat Associativa, sobretot juvenil. S’han de donar recursos, garantir oportunitats i afavorir l’activitat. El criteri no pot ser només econòmic (com per exemple la pista de gel). S’ha de promoure l’associacionisme.
• No tot recurs polític és subvenció.

Referència: Pàgina web de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Comparteix