La comissió de Diagnosi es reuneix amb Anna Montero, professora del Raval.

Diagnosi de l’educació primària i secundària al Raval

• Elevada concentració, tant a Primària com a Secundaria, d’alumnat nouvingut i d’autòcton de baix nivell social. Són d’arreu del món: pakistanesos, marroquins, filipins, llatinoamericans, algun romanès, hi ha també hindis i xinesos. Es concentren unes 27 nacionalitats. Això fa que es converteixi en un gueto: És un tema de classes.
• Els nens/es del barri, quan poden, van a un centre privat.
• L’escola privada està concertada, és a dir, rep diners de la Generalitat. El tema és que els alumnes estan seleccionats econòmicament perquè, tot i estar concertada, els fan pagar mensualment unes taxes, que no és just que les facin pagar perquè per això reben diners de l’administració.
• Amb la crisi s’han retallat les beques i les beques menjador, també s’ha encarit la FP, abans era gratuïta ara val 400 euros anuals més material.
• Els nens/es arriben amb diversitat de formació. El problema d’entrada és la llengua.
• Amb la crisi la ràtio a les aules ha augmentat i amb la diversitat cultural més de 25 alumnes és insostenible.
• L’escola no pot suplir la família. Hi ha una manca de recursos familiars, fins i tot un percentatge important arriben mal alimentats.
• El tema bàsic és el nivell social de les famílies. Hi ha nenes que van a l’escola per així sortir de casa, però sense entendre que si no estudien no podran millorar la seva condició socioeconòmica.
• Les famílies que dediquen esforços a escolaritzar els nens es deixen la pell treballant perquè puguin estudiar, però alhora hi ha una desatenció d’aquests nens/es en l’àmbit familiar; per exemple: a casa en coneixements i llengua no els poden ajudar.
• També hi ha la qüestió de la segona generació, però la problemàtica continua sent la mateixa.
• L’encariment de la Universitat fa que no es plantegin arribar-hi. Les beques, a part d’haver disminuït, no es concedeixen fins el març o l’abril. També passa que les famílies no tenen informació.
• Amb la crisi, al no haver-hi treball, la continuïtat natural de les escoles són els cicles formatius.
• Hi ha un fracàs escolar alt. L’any passat només dos estudiants van anar a la universitat.
• Les famílies no participen a l’AMPA, ni amb l’escola. Als alumnes els hi costa participar en el funcionament de l’escola o l’institut, però s’hi senten acollits.
• Els Casals supleixen el que hauria de fer l’Administració.
• Des de les retallades és el professorat qui s’ha de pagar els cursos formatius.
• Els serveis externs estan cada cop més en mans d’empreses privades amb ànim de lucre i que el que busquen és això.
• Els EAPS (psicopedagogs i psicòlegs) decideixen quins alumnes tenen mancances educatives, feien un dictamen, ara cada cop n’hi ha menys, doncs això requereix atenció i com que no hi ha recursos s’inventen el Pla individualitzat que l’únic que fa és baixar el nivell de l’alumne.
• En el Milà i Fontanals el menjador és tancat des de 2012 per manca de beques. Ara s’han tornat a donar, però van a menjar a fora de l’institut, normalment a casals.

Propostes

• No concentrar l’emigració.
• Els diners públics han de ser per l’educació pública, i si hi ha diners per la concertada que també hi hagi alumnes provinents de l’emigració.
• S’haurien de rebaixar ràtios i augmentar recursos.
• Si hi ha voluntat de què arribin a la Universitat es necessiten diners, la solució seria beques-salari, que aquest fet no representés una despesa per les famílies. O la possibilitat de préstecs tous en funció de nivells de renda.
• Més recursos. És un problema de Ciutat encara que Ensenyament depengui de la Generalitat.
• No solament recursos en professorat sinó més participació de caps pensants.
• Està en projecte categoritzar el Centre, és a dir, els Centres s’han de marcar resultats i objectius i d’això en dependran els recursos. Això crearà més guetos encara.
• La solució se l’autonomia del centre ben entesa i anar a la igualtat d’oportunitats

Comparteix