Trobada amb l’Iñaki del Raval

General,

Rambla-Raval-Barcelona

La Comissió de Diagnosi s’ha reunit amb un veí del barri del Raval, amb l’Iñaki. Parla ras i curt, de forma directa i sintètica sobre els problemes del barri i en fa algunes propostes.

Gentrificació. Territori

  • Qui ho ha aturat són els immigrants.
  • Van eliminar les pensions, presentat com una idea progressista, però això va fer que molts avis del barri fossin expulsats.
  • La gent gran són invisibles, són els més abandonats, la gentrificació incideix sobre ells. La majoria viuen sols i en pisos sense ascensor.
  • Els llogaters no tenen drets, els drets només recauen sobre els propietaris.
  • És un moment crític, tens la consciència que amb els anys no quedarà res, el Raval Sud ara és l’únic reducte.
  • L’Ajuntament parla de botigues emblemàtiques, però no fa res per conservar-les. Una solució seria regular els  permisos d’obres.
  • Es paga el preu de ser al Centre.
  • S’han carregat l’ànima d’aquests barris, el bars, comerços, ja que només es mira el punt de vista econòmic.
  • Quan es tanca un local és difícil tornar-lo a obrir (com la Bata de Boatiné). No hi ha capital disponibla per reaixecar el que ha estat destruït.
  • Al barri hi ha màfies que controlen.
  • Els canvis que aplaudeix l’administració són canvis de maquillatge o electorals.
  • La política en l’àmbit local la marca La Vanguàrdia.
  • Les grans infraestructures culturals (MACBA, CCCB, Universitat…) no s’impliquen del tot amb el barri. No hi ha feed back.
  • La Rambla és territori enemic pels veïns de Ciutat Vella, és el paradigma de la ciutat “hortera i cutre” hiperturistificada. El turisme col·lisiona amb la ciutadania a múltiples nivells.

Guàrdia urbana

  • Impunitat de la Guàrdia Urbana amb els immigrants (suborns, amiguismes, màfies…). Tenen autonomia d’actuació
  • L’ Ordenança de Cívica és discriminatòria, depèn de la interpretació de la Guàrdia Urbana i criminalitza a prostitutes, joves, músics… Als joves se’ls hi demana la factura del mòbil i, si no la porten, de vegades els hi prenen.
  • El veí és un pressumpte criminal, tenen una actitud repressiva i dura.
  • El carrer està molt penalitzat i no és un lloc de convivència. Encara queda una mica de vida a la Rambla del Raval.

 Immigració

  • De caràcter assistencial. Si no t’integres, no hi entres.
  • Hi ha un doble discurs polític, es parla als immigrants d’integració i, alhora, se’ls hi treu la targeta sanitària
  • Controls d’identificació indiscriminats
  • Pel que fa a funcionaris (educació, sanitat…) marxa la gent més compromesa, esgotats, i es queda gent sense implicació. Des de la institució es premia la submissió.

Joves

  • En risc d’exclusió social, les retallades no ajuden a evitar-ho.
  • La biblioteca del Raval fa una feina fantàstica, els immigrants hi van molt.
  • Els joves tenen cert orgull de barri, hi han crescut barrejats amb altres cultures

Propostes

  • S’han de buscar mesures per preservar i evitar la gentrificació.
  • El barri s’ha de netejar, es necessita un canvi d’actitud dels cossos policials.
  • En espais com aquest es necessita gent compromesa, s’hauria d’incentivar la gent que no només fa les coses per diners.
  • Menys promeses i més respostes, més humilitat i menys prepotència.
  • Donar a veure (transparència) la impunitat de la qual gaudeixen aquells que abusen del poder en base als interessos d’uns pocs.
  • S’ha de començar per canviar coses senzilles i concretes.
Comparteix

Trobada amb Huma Jasmed, presidenta d’ACESOP

General,

donesPaquistaneses2

ACESOP és una associació que té com a finalitat la integració de les dones pakistaneses en el teixit social i econòmic català, afavorint l’apropament entre col·lectius. L’associació treballa per un Raval de igualtat, participatiu i amb bona convivència per poder viure i gaudir tots amb dignitat, respecte i de manera oberta. Hi ha 56 Associacions pakistaneses legalitzades i només una de dones. Actualment, hi ha 5.000 pakistanesos en el Raval.

Diagnosi

  • Pakistan és un país nou, creat per la religió fa 56 anys i cada vegada és més religiós.
  • L’educació és clau, hi hauria d’haver més recursos per tots.
  • Els nens/es no tenen el mateix nivell d’educació que en altres zones amb menys emigració.
  • Detectem problemes culturals i qüestions idiomàtiques que afecten als nens/es als quals els hi costa captar el protocol escolar.
  • La majoria d’integrants d’aquesta comunitat són gent amb treball i vivenda inestable i de vegades s’autoculpabilitzen per això mateix.
  • Es té la sensació de viure en un context xenòfob.
  • Abans el sistema sanitari era millor. Avui en dia molts accedeixen al sistema sanitari a través de Sanidad y Familia i la Creu Roja.
  • Aquesta inestabilitat també afecta a la violència domèstica (maltractament a les dones) que s’ha incrementat.
  • La segona generació d’immigrants vol quedar-se, però veuen que malgrat que s’ha fet un esforç cultural i d’adaptació tenen els mateixos problemes i segueixen patint la xenofòbia.
  • A les dones els hi costa menys adaptar-se, estan més disposades a aprendre.
  • La majoria de les dones venen per agrupació familiar i estan controlades pel marit, no tenen autonomia econòmica.

Propostes

  • Una solució seria que a les Ambaixades del país d’origen, mentre preparen els papers per a la reagrupació, que tarden uns dos anys, es fes una preparació cultural abans de venir.
  • S’ha de treballar urgentment per a aconseguir l’harmonia que s’ha perdut, no només fer informes, sinó avaluar a peu de carrer a través de la comunicació directa amb les comunitats.
  • Les associacions tenen cada dia més retallades i tenen una pressió burocràtica afegida que fa que la seva feina es dificulti.
  • Trobar les mesures perquè hi hagi més justícia social i més igualtat d’oportunitats.
  • La societat ha de ser inclusiva i ha de fomentar el diàleg intercultural.
  • En el cas dels maltractaments s’han d’analitzar les causes i s’han de buscar les estratègies perquè les dones acudeixin a les reunions i comparteixen problemes i solucions.
  • S’ha de mirar cap a una millor formació i una vivenda i treball estables.

Referència: pàgina web d’ACESOP

Comparteix

Trobada amb la Fundació Ferrer i Guàrdia

General,

banner-EspaiFFG-fons-daurat-02

La Comissió de Diagnosi es va trobar amb Oriol Illa de la Fundació Ferrer i Guàrdia. La Fundació Ferrer i Guàrdia va ser creada fa 27 anys per l’educació no formal, fora de l‘àmbit de l’escola. Es tracta d’una institució dedicada a l’educació en el lleure. És un moviment laic i progressista que defensa l’associacionisme educatiu des del voluntariat.

Diagnosi

  • Una cosa és el discurs polític i una altra és la pràctica.
  • En el barri (Gòtic), un barri molt dens, hi ha mancança d’equipaments. La major part del barri és teixit comercial pensat pel turisme.
  • El turisme crea un gran impacte ambiental i l’Ajuntament no hi ha fet res.
  • És difícil viure en el barri, hi ha gent gran que l’únic que fan és resignar-se, sense participar. Hi ha la costum d’anar aguantant, però s’hauria de guanyar el debat de les idees i portar a la pràctica el posar resistència als fets consumats (aquest “no fer res”) de la governança.

Joves

  • S’enfronten a una situació de precarietat permanent. Viuen al dia
  • Hi ha un jovent molt combatent i amb un grau de compromís gran, és el que està a les entitats del barri. Veure el cas de El Forat de la Vergonya.
  • L’educació en el lleure és el que està estructurat fora de l’escola i la família.
  • No es pot gestionar el lleure com a “només lleure”. Per exemple: hi ha una diferència entre un Esplai o un Xiqui-Park.
  • La diferència entre les famílies que poden accedir a activitats extra escolars amb un componen educatiu és cultural i econòmica.
  • L’Ajuntament ja fa coses, però hauria d’aconseguir que impactés sobre aquestes famílies.

Tercer sector

  • Hi han molts equipaments que els liciten empreses com CLECE que estan fent intromissió en el sector. Són empreses que busquen el lucre a costa d’aquests serveis, volen tenir un marge alt de guanys. Entren per la baixada de l’oferta i això provoca la baixada de sous dels treballadors.

Propostes

  • Gestió pensada per i des de la comunitat. Tota intervenció ha de ser decidida pels veïns, no solament amb al·legacions, ha de ser consensuada.
  • L’equip de govern no hauria de poder decidir en funció del seu interès, és un barri molt específic.
  • Als anys 90 es van fer força equipaments juvenils (encara que a Ciutat Vella n’hi ha pocs), però el que es demana és poder-los autogestionar.
  • L’atenció a les persones les han de fer les persones. Aquests equipaments i serveis els haurien de gestionar empreses sense afany de lucre.
  • En el barri no és pot construir més, s’ha de gestionar diferent. Si no hi ha espais per equipaments que no n’hi hagi per hotels.
  • A Ciutat Vella s’ha de vetllar per l’activitat Associativa, sobretot juvenil. S’han de donar recursos, garantir oportunitats i afavorir l’activitat. El criteri no pot ser només econòmic (com per exemple la pista de gel). S’ha de promoure l’associacionisme.
  • No tot recurs polític és subvenció.

Referència: Pàgina web de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Comparteix

Trobada amb Anna Montero, professora del Raval

General

La comissió de Diagnosi es reuneix amb Anna Montero, professora del Raval.

Diagnosi de l’educació primària i secundària al Raval

  • Elevada concentració, tant a Primària com a Secundaria, d’alumnat nouvingut i d’autòcton de baix nivell social. Són d’arreu del món: pakistanesos, marroquins, filipins, llatinoamericans, algun romanès, hi ha també hindis i xinesos. Es concentren unes 27 nacionalitats. Això fa que es converteixi en un gueto: És un tema de classes.
  • Els nens/es del barri, quan poden, van a un centre privat.
  • L’escola privada està concertada, és a dir, rep diners de la Generalitat. El tema és que els alumnes estan seleccionats econòmicament perquè, tot i estar concertada, els fan pagar mensualment unes taxes, que no és just que les facin pagar perquè per això reben diners de l’administració.
  • Amb la crisi s’han retallat les beques i les beques menjador, també s’ha encarit la FP, abans era gratuïta ara val 400 euros anuals més material.
  • Els nens/es arriben amb diversitat de formació. El problema d’entrada és la llengua.
  • Amb la crisi la ràtio a les aules ha augmentat i amb la diversitat cultural més de 25 alumnes és insostenible.
  • L’escola no pot suplir la família. Hi ha una manca de recursos familiars, fins i tot un percentatge important arriben mal alimentats.
  • El tema bàsic és el nivell social de les famílies. Hi ha nenes que van a l’escola per així sortir de casa, però sense entendre que si no estudien no podran millorar la seva condició socioeconòmica.
  • Les famílies que dediquen esforços a escolaritzar els nens es deixen la pell treballant perquè puguin estudiar, però alhora hi ha una desatenció d’aquests nens/es en l’àmbit familiar; per exemple: a casa en coneixements i llengua no els poden ajudar.
  • També hi ha la qüestió de la segona generació, però la problemàtica continua sent la mateixa.
  • L’encariment de la Universitat fa que no es plantegin arribar-hi. Les beques, a part d’haver disminuït, no es concedeixen fins el març o l’abril. També passa que les famílies no tenen informació.
  • Amb la crisi, al no haver-hi treball, la continuïtat natural de les escoles són els cicles formatius.
  • Hi ha un fracàs escolar alt. L’any passat només dos estudiants van anar a la universitat.
  • Les famílies no participen a l’AMPA, ni amb l’escola. Als alumnes els hi costa participar en el funcionament de l’escola o l’institut, però s’hi senten acollits.
  • Els Casals supleixen el que hauria de fer l’Administració.
  • Des de les retallades és el professorat qui s’ha de pagar els cursos formatius.
  • Els serveis externs estan cada cop més en mans d’empreses privades amb ànim de lucre i que el que busquen és això.
  • Els EAPS (psicopedagogs i psicòlegs) decideixen quins alumnes tenen mancances educatives, feien un dictamen, ara cada cop n’hi ha menys, doncs això requereix atenció i com que no hi ha recursos s’inventen el Pla individualitzat que l’únic que fa és baixar el nivell de l’alumne.
  • En el Milà i Fontanals el menjador és tancat des de 2012 per manca de beques. Ara s’han tornat a donar, però van a menjar a fora de l’institut, normalment a casals.

Propostes

  • No concentrar l’emigració.
  • Els diners públics han de ser per l’educació pública, i si hi ha diners per la concertada que també hi hagi alumnes provinents de l’emigració.
  • S’haurien de rebaixar ràtios i augmentar recursos.
  • Si hi ha voluntat de què arribin a la Universitat es necessiten diners, la solució seria beques-salari, que aquest fet no representés una despesa per les famílies. O la possibilitat de préstecs tous en funció de nivells de renda.
  • Més recursos. És un problema de Ciutat encara que Ensenyament depengui de la Generalitat.
  • No solament recursos en professorat sinó més participació de caps pensants.
  • Està en projecte categoritzar el Centre, és a dir, els Centres s’han de marcar resultats i objectius i d’això en dependran els recursos. Això crearà més guetos encara.
  • La solució se l’autonomia del centre ben entesa i anar a la igualtat d’oportunitats
Comparteix

Trobada amb el CASAL D’INFANTS DEL RAVAL

General, ,

casal_gran

La comissió de Diagnosi es reuneix amb Rosa Balaguer, directora General de El Casal d’Infants del Raval. El Casal Infantil del Raval està dirigit bàsicament a famílies precàries i nens i joves en situació de risc. Treballen bàsicament en l’Eix d’Educació: família, escola i inserció laboral. La seva finalitat és aconseguir drets dels infants i millores en les infraestructures del Barri.

Diagnosi

  • En el Raval la situació es molt precària: Un 50% té una feina, 1/3 d’aquest, però, guanya menys que el salari mínim. De l’altre 50% un 50% viu amb subsidi d’atur, un 25% té una renda mínima d’inserció, la resta es desconeix.
  • La transformació del barri durant els anys anteriors amb la reubicació de les famílies en habitatge social dintre del barri, la creació de serveis socials, escoles… va millorar molt la qualitat de vida.
  • Amb la crisi tot torna enrere i es produeix una regressió en les famílies. De totes maneres hi ha gent que va marxar del barri i ara ha tornat perquè hi té la família i perquè al barri hi ha més serveis socials.
  • Les famílies amb problemes amb l’habitatge representen un 10%.
  • El problema més greu és arribar a fi de mes, sobreviure.
  • Educació:
  • Els nens estan escolaritzats, però el sistema segrega. A l’escola bressol van tots junts, després els que tenen possibilitat se’n van a estudiar fora del barri. Es diu que la família escull, però no és una realitat, escull qui té diners i el qui té accés a la informació.
  • Les escoles no responen a una educació inclusiva i integradora.
  • Històricament hi ha hagut un programa de beques important. A la primaria s’està respectant, però en la secundària hi ha menys beques.
  • L’Ajuntament ha fet la proposta d’un Pla Estratègic d’Educació on les escoles les entitats… no hi han participat, encara que es parla d’elles.

Propostes 

  • És un barri d’acollida i convivència però falta treballar la interrelació.
  • Falta una observació clara de com es pot treballar aquest tema.
  • Es fan moltes activitats, però aquestes aportacions és fan en paral.lel, faria falta un treball mes transversal.
  • Falta intencionalitat intercultural. S’hauria de trobar aqust espai de trobada i de coneixement, no cadascú en la seva àrea, sinó que fos més articulat entre tots. Un bon exemple és XAMFRÀ, un projecte intercultural que s’articula a través de la música.
  • S’hauria de potenciar també la intergeneracionalitat.
  • Crear a partir de 2 anys una preescolarització dirigida als nens i nenes que no van a l’escola bressol, seria un temps limitat i això ajudaria a la integració després a l’ensenyament obligatori.
  • S’hauria de crear una taula d’Entitats d’estiu per poder fer una proposta d’estiu realista i coordinada. Hi ha força activitats, però no ho estan de coordinades. En el Raval hi han molts agents que hem de millorar en les nostres diagnosis per prioritzar entre tots Qui ho fa?, Com ho fa? I Qui ho pot fer millor? Tant en sentit públic com privat. Entitats (que tenen un pes de gestió, audiotories, requeriments…farragosos) i administració han de fer propostes conjuntes. A les entitats les haurien de descarregar d’aquest pes burocràtic. Que no hi hagi tantes comissions i si més solucions. A Tot Raval fa anys és va fer una diagnosi quan és va plantejar un Pla Integral d’Infáncia, però va quedar en res. S’ha de fer d’una vegada una diagnosi i una proposta articulada de tots els problemes.

Referències: pàgina web del Casal d’Infants del Raval, pàgina web de Xamfrà

Comparteix

Trobada amb el Col·lectiu Cruïlles

General,

cropped-capc3a7alera11

El col.lectiu “Cruïlles” es troba cada dimarts a la placeta de Sant Francesc del Barri Gòtic per establir comunicació entre comunitats i cultures.

No volen ser una entitat controlable ni rebre subvencions.

Consideren que el món s’ha de canviar des de baix, no anant a reivindicar l’autoritat. “Si els carrers estan ocupats per traficants… ocupem nosaltres els carrers”.

La idea és no anar a reivindicar a l’autoritat sinó fer una acció com a protagonistes.

Diagnosi

  • Cada cop hi ha menys barri, hi ha molta mobilitat.
  • Turisme: No s’ha de criminalitzar el turisme, el problema és que el turista ve amb la mentalitat de qua a Barcelona sempre és festa. S’haurien de trencar aquests estereotips. Cal donar la possibilitat de parlar i conèixer al veí. Van repartir papers a la Rambla i convidaven als turistes: “has vingut de turista i volem que te’n vagis com a veí”. En relació al turisme hi ha el tema dels “transports pensats per a turistes”, des dels bicis-carros, patinets o aparells més sofisticats que són usats per masses de turistes i que problematitzen la circulació pels carrers.
  • Neteja (salubricitat i urbanisme): El barri està més net gràcies als milions gastats en la neteja, això comporta una gran contaminació acústica, a tota hora estan passant vehicles de la neteja. Es neteja el lloc per on ha de passar el turista. El resultat és la claudicació total a crear consciència cívica. La norma de deixar les escombraries de 20 a 22 hores, al centre de Barcelona, en principi està bé, però no es respecta, sobretot als pisos turístics. S’ha detectat un problema general de presència de Xinxes als diferents barris de Ciutat Vella. També s’haurien d’evitar els gargots i les escopides a terra com a focus de infecció vírica.
  • Sorolls (contaminació acústica): Acusen l’abundància de sorolls a la sortida dels bars, sobretot des de que no es permet fumar en els espais públics.
  • Espai Públic: Els carrers i les places són més lloc de pas que de convivència. L’espai públic està ocupat pel sector privat, van fer un càlcul a la Pl. Reial i van calcular que hi havien 12 cadires públiques i 1200 de privades. Per les Voltes de la Boqueria no s’hi pot passar. El mercat hauria de servir per al que ha estat fet .
  • Gent gran: Hi ha gent que no surt del barri , ni pràcticament de casa. Hi ha moltes cases sense ascensor.

Propostes

  • Parlar al carrer, tertúlies, comunicació, més que reivindicar: actuar.
  • L’Ajuntament no actua per decisió pròpia, només ho fa quan hi ha una pressió social.
  • Transparència amb la situació reial del barri: pobresa, immigració, gent gran….
  • S’hauria de canviar la mentalitat, s’ha de ser conscient dels altres i fer de la gent protagonista i reponsable de les coses que passen al barri.
  • Educació: Plantejar des de l’escola una educació cívica, en l’àmbit de carrer, però sense adoctrinaments ni moralismes.
  • Als immigrants se’ls hi hauria de dedicar més mitjans i esforços, ja que poden estar en inferiors condicions que els altres; s’hauria de veure com a inversió social.
  • S’hauria de trencar amb la mentalitat curtplacista (pensar només en avui), anar més enllà.
  • Sorolls: L’ajuntament ha de respondre als problemes reals, la gent de Ciutat Vella ha de poder dormir.
  • Des de l’Ajuntament cal donar suport a espais autogestionats per la convivència i la trobada. Cal que l’Ajuntament respongui a necessitats dels sectors més febles de la població: Infants, immigració, mares… La feina de l’Administració no és dirigir sinó facilitar-ne la creació i manteniment d’aquests espais.

 Enllaços i referències

Bloc del col·lectiu CRUÏLLES

Comparteix

Trobada amb els representants del Casal de la Gent Gran de la Barceloneta

General,

Ciutat Vella és un districte amb molta gent gran amb greus problemes de soledat, econòmics i de barreres arquitectòniques.

Econòmicament, la majoria de la gent gran que viu al barri (la Barceloneta) és de classe mitjana-baixa que viu de les seves pensions, que són, també, molt baixes. Molta gent gran viu en condicions precàries.

Algunes zones, com el barri de la Barceloneta, han sofert un canvi important a causa del turisme. La gent gran és un dels col·lectius que més està patint les conseqüències, se l’està expulsant amb les pujades de preu del lloguer. Hi ha mobbing i, degut a les pujades dels lloguers, no poden canviar d’habitatge dins del mateix barri. Hi ha hagut desnonaments contrarestats amb el suport de la xarxa veïnal, però aquesta no és suficient i moltes persones es veuen expulsades. La sortida que hi ha és marxar del barri i aleshores perden els seus vincles. La gent gran, però, vol quedar-se al barri on té amistats i lligams socials.

La gent gran demana pisos tutelats, n’hi ha alguns, però no són suficients. Per exemple, a la Barceloneta, només hi ha 30 pisos destinats a gent amb discapacitats i que no tinguin ascensor. Hem de tenir en compte que la majoria de cases a la Barceloneta no en tenen d’ascensor i que molta gent viu amb greus problemes per entrar i sortir o pràcticament empresonada a casa seva.

Pel que fa a la salut de la gent gran, a la Barceloneta està bastant coberta a nivell de TDF (treball de família), però no pel que fa a Centre de Dia.

En l’àmbit institucional i polític no s’aprofita el potencial humà, social i de coneixement de la gent gran usuària d’equipaments cívics.

Propostes

Cal enfortir la xarxa social per minvar el problema de la soledat, s’està fent a través del Pla Comunitari, però no es suficient, sobretot quan es tracta de gent que no té teixit familiar. Són persones molt vulnerables, calen més recursos en pisos tutelats i places al Centre de Dia.

Comparteix

Trobada amb l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella

General,

1090926_353286608163976_106258301398843900_o

La comissió de Diagnosi es va reunir la setmana passada amb l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella. Aquests són els problemes que es van diagnosticar i les propostes:

1) Espai públic i Turisme:

1.1 Identificació de problemes:

– Privatització de l’espai públic (terrasses, grups de bicis, patins elèctrics per turistes, prohibició de jocs a l’espai lliure).
– Aquesta privatització ha tingut com a conseqüència uns preus abusius dels productes de consum molt allunyats de la capacitat adquisitiva de la gent del barri.
– El turisme a la zona promou un oci consumista basat en les discoteques que repeteixen el model de preus abusius i que es venen des del marketing sexista.
– Les ordenances de civisme estan pensades pel turisme, no pels ciutadans, això es pot veure amb les multes desproporcionades, la manca d’espais per a gaudir de la música al carrer…

1.2 Iniciatives existents: #FemPlaça 

1.3 Propostes:

– L’Ajuntament ha de promoure un oci participatiu, no consumista, sense aquesta apologia de l’alcoholisme per als joves.
– Els joves de Ciutat Vella han de poder gaudir del barri i de l’espai públic.
– Regulació normativa terrasses i bars.
– Promoure iniciatives populars a l’espai públic (xerrades, activitats, festes, celebracions i música…).

2) Habitatge i moviment Juvenil

2.1 Identificació de problemes:

– Falta d’arrelament de la cultura popular a Ciutat Vella.
– Manca d’espais autogestionats pel jovent: hi ha espais de participació, però falta que siguin realment participatius.
– Falta un punt de trobada del jovent, on relacionar-se i fer xarxa.
– Gran dificultat pels joves de Ciutat Vella de seguir vivint al barri degut al preu de l’habitatge.
– Dificultat de relació entre els joves del barri, diferències entre les comunitats culturals (origen català, origen immigrant). L’urbanisme i les escoles amb altíssimes taxes d’immigració promouen els guetos i la manca de diversitat.

2.2 Iniciatives existents:

Es fa menció als caus, esplais i entitats de cultura popular que hi ha a Ciutat Vella, així com els Joves del Centre que preparen, sobretot, activitats d’oci i la Festa major.

2.3 Propostes :

– Fer campanya per demanar espais pel jovent i alhora, denunciar l’existència d’espais buits, ja siguin de l’Ajuntament o de Núñez i Navarro.
– Reclamació d’un Ateneu/Casal de Joves a Ciutat Vella. Fins i tot seria important que n’hi haguessin a tots els diferents barris de Ciutat Vella (Barceloneta, Raval, Gòtic, Sant Pere/Santa Caterina/La Ribera).
– Necessitat d’una Festa Major popular i participativa.

Referències: 

Assemblea de Joves de Ciutat Vella
Associació de Dones Joves de Ciutat Vella
Casal de Joves Pau Alós
Pati Llimona
Centre Cívic Barceloneta
Casal de Barri Folch i Torres
Convent Sant Agustí
RAI
La Ciutat dels Infants, Tonucci

Comparteix