La plataforma ciutadana Guanyem Barcelona, que vol guanyar les properes eleccions municipals, les d’aquest maig de 2015, només tindrà sentit quan els ciutadans i ciutadanes, aquells que formen part dels barris, aquells que donen caràcter i singularitat a Barcelona, puguin exposar, debatre i decidir sobre el seu dia a dia i, per descomptat, participar del futur de la seva ciutat. Un dels eixos vertebradors de Guanyem és la seva articulació per eixos temàtics, així com la seva organització a través dels grups dels barris. Amb aquest objectiu, Guanyem Ciutat Vella va celebrar el passat dissabte 24 de gener, a la Plaça Vázquez Montalbán, l’acte de presentació de la plataforma ciutadana i per a la ciutadania: Guanyem Barcelona. “Qui té el poder ens ha declarat la guerra, per això avui anem a unes eleccions, per fer-los fora, per guanyar Barcelona i per fer la política entre tots i totes”, va assenyalar la portaveu de Guanyem Barcelona, Ada Colau.
Després d’un aperitiu musical amb Los Bakinband i davant d’unes 200 persones, va ser el torn de les presentacions. La sessió la va obrir Gala Pin, representant de Guanyem Barcelona i membre de l’assemblea Guanyem de Ciutat Vella. El seu discurs va estar centrat en aquells sectors de la societat més fràgils i vulnerables, aquells amb qui l’assemblea de Ciutat Vella ha estat parlant per fer una diagnosi del barri. Entre ells, els nens i nenes que han patit les retallades en educació; els grans que han vist retallades les seves pensions i que pateixen la falta d’assistència i acompanyament; o les persones immigrants i els veïns del barri, sotmesos a persecucions constants. La “Barcelona del Turisme” ha esborrat tota petjada de la Barcelona llibertària a la qual Pin va apel·lar, no només pel fet d’estar a la plaça que Vázquez Montalbán dóna nom, sinó també en relació a la campanya que s’està fent per recuperar una seu per l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Finalment, Pin va declarar que en el barri del Raval tots els veïns i veïnes són presumptes criminals a mans de la policia, realitat compartida que s’ha donat a conèixer gràcies al documental Ciutat Morta. Abús de poder que també fou exemplificat amb el cas de la mort de Juan Andrés Benítez, després de ser reduït pels Mossos d’Esquadra.
En l’acte de presentació de Guanyem Barcelona també es va poder sentir el testimoni d’un amic de Benítez, Gerardo Arisa, antic veí del barri. I es va comptar amb la intervenció de l’advocada Silvia García, coneguda per ser una de les defensores de la reobertura del cas 4F i amiga de Patricia Heras.
Davant de les retallades en educació (privatització de les escoles, augment de les taxes, augment de les ratios per classe, desaparició de las beques-menjador, etc.) i la LEC, Llei d’Educació de Catalunya, que dóna suport als concerts educatius i a la externalització dels serveis, Rosa Cañadell (professora i portaveu del sindicat d’Ensenyament -USTEC-STEs), va recordar que s’està intentant portar a terme una ILP que suprimeixi els concerts (“una anomalia que només es dóna a España i a Bélgica”) i que garanteixi l’educació gratuïta per a tothom.
La jove Mar Pulido, de l’associació L’Espai de l’Immigrant, va exposar que, a part del Raval del Botero, el de les Ramblas, el de la Filmoteca o el del MACBA, ella i molts altres immigrants amb el que es troben és amb el Raval de l’apartheid sanitari, el de les “redades” i el del racisme. Una de les seves propostes fou que s’havien d’establir llaços des de sota.
Dos representants del col·lectiu “Prostitutes Indignades” va posar sobre la taula les dificultats que comporta ser una ciutadana de dret quan el teu ofici es criminalitza, es castiga i es vulnera cada dia: “Cuando trabajas con la cabeza eres un intelectual, cuando lo haces con tu cuerpo eres un obrero, cuando trabajas en el sexo eres un criminal”. El col·lectiu ha vist com, progressivament, se les ha anat marginant cada vegada més; i denuncien que s’han posat en el mateix sac totes les formes de prostitució: en el sac de la “trata”, el tràfic. Elles, amb la seva mirada dissimulada sempre posada als carrers del barri, han sigut testimonis de primera mà del procés de gentrificació del barri.
Va tancar el torn d’intervencions, la màxima representant de Guanyem i alcaldable, Ada Colau, sense caure en la innocència de presentar-se com la solució a tots els problemes del barri i de la ciutat. Colau va recordar que fa temps que moltes persones venen denunciant des de sota les polítiques que afavoreixen els lobbies hotelers, immobiliaris i especuladors. També va apel·lar a la memòria del barri, el Raval, caracteritzat per les seves arrels populars i la seva naturalesa diversa i rebel. Com ho va ser el noi del Sucre (mort entre el carrer Cadena i Sant Rafael), com ho són alguns protagonistes actuals del barri com ara el Lokal o la editorial Virus. Colau va insistir en la necessitat de combatre la violència, des de la immobiliària, passant per la del turisme de masses, fins a la policial, una policia que, com s’ha demostrat aquests últims anys, està fora de control democràtic. Ada Colau va tancar el seu discurs amb un homenatge a la Itziar González, exregidora de Ciutat Vella que fou amenaçada de mort i que va haver de dimitir perquè volia solucionar els problemes reals del districte, no camuflar-los com fa la majoria. Colau ens va recordar també que acabava de tornar de Grècia, on, segons ella, la impressió fou que la gent estava despertant més enllà de la misèria física i moral en la que ha quedat el país; una misèria que és la que els polítics ens volen portar, augmentant la concentració de la riquesa d’uns quants a base d’empobrir a la majoria.
Però el protagonisme, com es costum en les sessions de Guanyem Preguntant, va ser de la gent. Per tancar l’acte, els veïns i les veïnes del Raval van manifestar les seves preocupacions, problemes, inquietuds i esperances.
Un dia després passa allò inevitable: la coalició d’esquerres Siriza guanya les eleccions a Grècia.
